PDF són les sigles de Portable Document Format. Adobe el va crear perquè un document arribés exactament com l’autor el volia, en qualsevol ordinador, amb qualsevol impressora, tant si el lector tenia les tipografies instal·lades com si no. Aquesta promesa és el motiu pel qual el PDF s’ha convertit en el format per a contractes, factures, manuals, formularis, bitllets i articles científics. Adobe va cedir l’especificació a l’Organització Internacional de Normalització el 2008, de manera que el PDF és ara un estàndard obert i no pas el format d’una sola empresa.
Com desa una pàgina un PDF
Un PDF no és una imatge d’una pàgina ni un document d’un processador de text. És un conjunt d’objectes numerats (pàgines, tipografies, imatges, definicions de color, anotacions) més una taula al final del fitxer que indica on comença cada objecte. Un objecte de pàgina conté una llista d’instruccions de dibuix: posa aquest glif en aquestes coordenades, omple aquest rectangle amb aquest color, col·loca aquesta imatge en aquesta capsa.
Com que les instruccions són geomètriques i no basades en píxels, el text d’un PDF es manté nítid a qualsevol augment i normalment es pot seleccionar i cercar. L’excepció és un PDF escanejat, que és una fotografia de paper embolicada en un objecte de pàgina: no hi ha text fins que algú no hi executa un reconeixement òptic de caràcters.
Les tipografies normalment estan incrustades, és a dir, una còpia del tipus de lletra viatja dins del fitxer. Això és el que manté el disseny idèntic en un ordinador que no ha vist mai aquella tipografia, i també és el motiu pel qual un PDF d’una carta d’una pàgina pot ocupar diversos megabytes. Un PDF pot comprimir els seus objectes individualment i, a partir de PDF 1.5, pot empaquetar molts objectes petits en un sol flux comprimit, per la qual cosa dos fitxers amb contingut idèntic poden diferir molt en mida.
Quines metadades conté un PDF
El PDF conté més metadades del que la majoria de gent espera, i ho fa en dos llocs alhora.
El primer és el diccionari d’informació del document, el conjunt clàssic de camps que un lector mostra a les propietats del document. Hi veuràs Title, Author, Subject, Keywords, Creator (l’aplicació amb què s’ha creat el document) i Producer, el programari que realment ha escrit el PDF. Al seu costat hi ha CreationDate i ModifyDate, que normalment es registren amb el format D:20240418103122+02'00', que codifica el fus horari i el moment concret.
El segon és XMP, el paquet de metadades basat en XML d’Adobe. L’XMP pot repetir els mateixos camps en una forma estructurada i és on un document declara aspectes com el seu nivell de conformitat PDF/A, un identificador de document persistent que sobreviu a les edicions i un historial de quines aplicacions l’han modificat.
Val la pena revisar dos d’aquests camps abans de compartir un fitxer. Author sovint s’omple automàticament amb el nom del compte de qui hagi iniciat sessió a l’ordinador, i Producer indica el teu programari fins i tot amb la versió. Un PDF exportat des d’un telèfon o des d’una app de càmera també pot heretar metadades de les imatges que conté. Res d’això és visible a la pàgina.
L’estructura també dona informació sobre el document: la versió de PDF, que indica a un lector quines funcions pot esperar, el nombre de pàgines, la mida de la pàgina en punts, la rotació de la pàgina, si el fitxer està etiquetat per a lectors de pantalla i si està xifrat o signat digitalment.
Quan s'ha d'utilitzar el PDF
Fes servir PDF quan el disseny sigui important i el document estigui acabat. És l’opció adequada per a qualsevol cosa que s’hagi d’imprimir, signar, arxivar o llegir per algú a qui no pots demanar que instal·li programari.
No és l’opció adequada mentre encara estàs escrivint. El PDF és incòmode d’editar (estàs movent objectes en una pàgina, no recomponent un paràgraf), així que conserva l’original editable en un format de processador de text i exporta’l a PDF al final. També es llegeix malament en un telèfon, perquè una pàgina fixa no pot adaptar-se a una pantalla estreta; un format d’eBook ho gestiona molt millor. Per a l’arxivament a llarg termini, el perfil PDF/A existeix precisament per prohibir les funcions que fan que un PDF normal sigui arriscat d’obrir d’aquí a vint anys.