ODT és el document de text de l'OpenDocument Format, l'estàndard obert desenvolupat pel consorci OASIS i publicat com a estàndard ISO. És el format natiu de LibreOffice Writer i Apache OpenOffice Writer, i es va dissenyar des del principi per ser una especificació implementable més que no pas una descripció del que feia un programa concret. Diversos governs l'han adoptat com a format oficial de documents precisament per aquest motiu.
Com un ODT emmagatzema un document
Estructuralment, un ODT és molt semblant a un DOCX: un arxiu ZIP que conté XML. El text es troba a content.xml, els estils a styles.xml, les metadades a meta.xml i les imatges en una carpeta Pictures/ com a fitxers d'imatge normals. Una entrada mimetype s'emmagatzema al principi i sense comprimir perquè un programa pugui identificar el fitxer sense descomprimir-lo.
Les diferències són als detalls de l'etiquetatge més que no pas a l'empaquetatge. OpenDocument manté una separació més clara entre contingut i estil, i fa servir un sol vocabulari per als documents de text, fulls de càlcul i presentacions, de manera que un ODT i un ODS són fàcilment recognoscibles com el mateix disseny.
La conversió d'anada i tornada entre ODT i DOCX funciona, i tant LibreOffice com les versions recents de Word la fan, però no és sense pèrdues en cap de les dues direccions. Maquetacions complexes, alguns esquemes de numeració i els historials de canvis seguits són els punts on els dos vocabularis no acaben de coincidir.
Quines metadades conté un ODT
Tot es troba en un únic lloc llegible, meta.xml, cosa que fa que ODT sigui el format d'ofimàtica més fàcil d'inspeccionar manualment.
Els camps estàndard són dc:title, dc:subject, dc:description, dc:language, meta:keyword i les dates Dublin Core dc:date per a l'última modificació i meta:creation-date per al document original. L'autoria es divideix en dos camps: meta:initial-creator indica qui va iniciar el document i dc:creator indica qui el va desar per última vegada.
A continuació hi ha les estadístiques, i són tan transparents com les de Word. meta:generator indica la versió exacta de l'aplicació que ha escrit el fitxer, fins i tot la cadena de versió. meta:editing-cycles compta quantes vegades s'ha obert i desat el document. meta:editing-duration registra el temps total d'edició com una durada ISO, per exemple PT2H14M. Un element meta:document-statistic conté en un sol lloc els recomptes de pàgines, paraules, caràcters, paràgrafs, taules i imatges.
També s'admeten camps definits per l'usuari, de manera que un document pot portar propietats personalitzades arbitràries que una plantilla o una aplicació de flux de treball hi hagi afegit i que ningú no hagi tornat a revisar.
Quan fer servir ODT
Fes servir ODT quan vulguis un document editable en un format que no té propietari: per a treballs en el sector públic on es requereix un estàndard obert, per a l'emmagatzematge a llarg termini de text editable i sempre que prefereixis no dependre del full de ruta d'un únic proveïdor.
En canvi, fes servir DOCX quan col·laboris amb persones que treballen amb Word tot el dia; la conversió de format és un factor més que pot fallar en un cicle de revisió. I, com amb qualsevol format editable, exporta a PDF abans d'enviar un document que consideres acabat, ja que la maquetació d'un ODT depèn dels tipus de lletra instal·lats a l'ordinador del lector.