DOCX és el format de document que Microsoft Word utilitza per defecte des de Word 2007, quan va substituir l’antic DOC binari. La X correspon a XML i marca un canvi complet d’enfocament: mentre que DOC era un únic bloc binari opac, un DOCX és un fitxer ZIP normal ple de fitxers de text llegibles. El format es va publicar com a ECMA-376 i més tard com a estàndard ISO amb el nom d’Office Open XML, i per això altres processadors de textos el poden obrir i desar.
Com un DOCX emmagatzema un document
Canvia el nom d’un DOCX a .zip, descomprimeix-lo, i veuràs el document disposat davant teu com un petit lloc web de parts. El text i el seu format viuen a word/document.xml. Els estils, les fonts, la numeració i les notes al peu tenen cadascun la seva pròpia part XML. Cada imatge que has enganxat resta intacta a word/media/ com el fitxer d’imatge que sempre ha estat. Un manifest enumera les parts i com es relacionen entre elles.
Això té dues conseqüències útils. L’embolcall ZIP comprimeix fortament l’XML, de manera que un DOCX sol ser molt més petit que el DOC equivalent. I com que cada part és separada, una imatge malmesa o un estil trencat no necessàriament arrosseguen tot el document: les eines de recuperació treballen reconstruint l’arxiu al voltant de les parts que encara es poden llegir.
La contrapart és que un DOCX depèn que les parts siguin coherents. Un arxiu el manifest del qual discrepa del seu contingut serà rebutjat directament en lloc d’obrir-se aproximadament; per això un fitxer que ha sobreviscut a una transferència defectuosa sovint no s’obre gens.
Quines metadades conté un DOCX
Word desa les seves metadades en dues parts específiques de l’arxiu, i són més reveladores que les de la majoria d’altres formats de document.
Les propietats bàsiques contenen els camps que esperaries: Title, Subject, Creator (l’autor), Keywords, Description i les marques horàries Created i Modified. Al costat hi ha Last Modified By, que indica la persona que ha desat el fitxer més recentment. En un document que ha anat passant per una oficina, aquest únic camp pot mostrar algú que no apareix enlloc al text.
Les propietats ampliades són les que gairebé ningú no té en compte. Word registra Application i AppVersion, de manera que el fitxer indica la teva versió d’Office. Registra Company, extret de la instal·lació. Registra Pages, Words, Characters, Paragraphs i Lines. I registra TotalTime, el nombre de minuts que el document ha estat obert per a l’edició, i Revision, el nombre de vegades que s’ha desat. Un contracte que indica un nombre de revisió de 47 i 900 minuts de temps d’edició explica una història que el text no explica.
Els canvis seguits i els comentaris són encara un altre tema: viuen a l’XML tant si el lector els té activats com si no, de manera que acceptar tots els canvis abans de compartir no és el mateix que suprimir-los.
Quan s'ha d'utilitzar DOCX
Fes servir DOCX mentre s’està escrivint, revisant i corregint un document. Manté el text editable i refluïble, funciona d’anada i tornada amb tots els processadors de textos principals i és el format que els col·laboradors esperaran.
No el facis servir per a un document acabat que estàs enviant. El disseny pot canviar entre processadors de textos i entre conjunts de fonts, de manera que el que veus no està garantit que sigui el que veu el lector. Exporta’l a PDF per a això. I sigues conscient a l’hora de compartir el DOCX mateix: les propietats ampliades d’aquí dalt viatgen amb ell, i eliminar-les és una feina de cinc segons comparat amb haver-les d’explicar després.