WAV és el format que Windows ha utilitzat per a so en brut des de principis dels anys noranta. Microsoft i IBM el van definir conjuntament, i el seu nom complet és Waveform Audio File Format. La idea era senzilla: desar l'àudio exactament com el reprodueix una targeta de so, sense cap compressió intel·ligent per desfer abans. Això fa de WAV l'opció simple i fiable per a enregistrar, editar i masteritzar, i encara és el que la majoria de programes d'àudio escriuen quan els indiques que no comprimeixin res.
Com un fitxer WAV emmagatzema el so
Un fitxer WAV és un fitxer RIFF. RIFF, el Resource Interchange File Format, és un contenidor format per blocs etiquetats anomenats chunks, cadascun dels quals indica el seu nom i la seva longitud. N'hi ha dos de especialment importants. El format chunk indica com està codificat l'àudio: freqüència de mostreig, profunditat de bits i nombre de canals. El data chunk és l'àudio en si, normalment PCM sense comprimir, que no és res més que una llista llarga de nombres que mesuren l'ona sonora desenes de milers de vegades per segon. La resta és opcional, i un reproductor que no reconegui un chunk el pot saltar.
Com que no es comprimeix res, WAV és lossless: el que obtens és exactament el que hi ha entrat, i la mida del fitxer és pura aritmètica. L'estèreo amb qualitat de CD funciona a 44.100 mostres per segon, 16 bits cadascuna, en dos canals, cosa que dona una mica més de 10 MB per minut. WAV també pot contenir àudio comprimit, com ADPCM o A-law, indicant un codi diferent al format chunk, tot i que això avui és poc habitual. Un límit real ve de les longituds de chunk de 32 bits de RIFF: un fitxer WAV no pot superar els 4 GB, i per això alguns enregistraments molt llargs arriben en format RF64 o Wave64.
Quines metadades conté un fitxer WAV
Les metadades WAV són opcionals, i la quantitat que hi trobis depèn completament de què ha escrit el fitxer. El seu lloc clàssic és un chunk LIST d'entrades INFO, també etiquetades amb quatre caràcters: INAM (títol), IART (artista), IPRD (àlbum o producte), ICRD (data de creació), IGNR (gènere), ICMT (comentari), ICOP (copyright), IENG (enginyer) i ISFT, el programari que ha creat el fitxer. Alguns programes escriuen una etiqueta ID3 o un paquet XMP en un chunk propi, i el programari de música pot afegir-hi marques de punt o punts de bucle.
El chunk interessant és bext, l'extensió Broadcast Wave utilitzada a la ràdio, el cinema i la televisió. Enregistra una descripció en text lliure, un originador i una referència de l'originador, la data i l'hora d'origen, un historial de codificació i una referència temporal que vincula l'enregistrament a un codi de temps al rodatge. Les gravadores de camp sovint afegeixen un chunk iXML a sobre, amb informació de projecte, escena, presa i cinta, els noms de les pistes individuals, el model i número de sèrie del dispositiu i, en algunes gravadores, les coordenades d'on estaves situat.
Per això un informe WAV pot ser revelador. El nom d'un enginyer, un estudi, una data de rodatge, un número de sèrie de dispositiu i una ubicació conviuen en un WAV de broadcast normal sense que ningú hagi decidit posar-hi aquestes dades. Un WAV exportat per una gravadora bàsica, en canvi, pot no tenir cap metadada descriptiva més enllà del format chunk. Tots dos són fitxers perfectament vàlids, i per això val la pena mirar què hi ha en lloc de suposar-ho.
Quan fer servir WAV
Fes servir WAV mentre estiguis treballant: enregistrant, editant, fent capes o passant àudio a algú que l'hagi de processar més. No hi ha cost de descodificació, tots els editors l'entenen i cap ronda d'edicions fa perdre qualitat. Per a emmagatzematge, l'alternativa evident és FLAC, que també és lossless però significativament més petit i molt millor per conservar etiquetes. Per enviar música als oients, MP3 o AAC ocuparan una fracció de l'espai amb una qualitat que la majoria de gent no qüestiona mai. Conserva el WAV com a màster i genera'n els fitxers petits.