WMV significa Windows Media Video, una família de formats de compressió de vídeo que Microsoft va desenvolupar com a successor del seu treball anterior amb vídeo a Windows. Va aparèixer quan el vídeo a internet començava a funcionar i Microsoft volia un format que es pogués transmetre bé per mòdem, es reproduís en qualsevol equip amb Windows i es pogués restringir per qui vengués el vídeo. L’última versió, WMV 9, es va presentar posteriorment a un organisme de normalització i es va publicar com a VC-1, que també va aparèixer en discos Blu-ray. Avui dia et trobes fitxers WMV sobretot en material antic: gravacions fetes amb aplicacions de Windows, vídeos formatius i corporatius, material de càmera de l’època i descàrregues comprades en una botiga de Windows Media.
Com es compon un fitxer WMV
Aquí hi ha una distinció que val la pena conèixer, perquè explica molta confusió. WMV és el còdec, la compressió aplicada a la imatge. El contenidor que l’allotja és ASF, l’Advanced Systems Format, que Microsoft va dissenyar per a la transmissió en streaming. Els fitxers amb vídeo a dins tenen l’extensió .wmv, els només d’àudio l’extensió .wma, i tots dos són el mateix tipus de fitxer per sota.
ASF està format per objectes, cadascun identificat per un número llarg i únic en lloc d’un nom llegible. Una capçalera al davant descriu el fitxer i tots els fluxos que conté; després hi ha un objecte de dades que conté els mitjans dividits en paquets de mida fixa amb informació de temps; els objectes d’índex al final permeten que un reproductor hi salti. La paquetització dels mitjans és el que feia que ASF fos bo per a streaming, perquè un servidor podia enviar paquets segons fossin necessaris i un reproductor es podia recuperar si se’n perdia algun. La compressió és amb pèrdues, i WMV es va ajustar per a taxes de bits baixes, per això els clips WMV antics sovint es veuen tous quan s’estiren en una pantalla moderna.
Quines metadades conté un fitxer WMV
ASF té un disseny de metadades ben definit, de manera que un WMV pot ser força informatiu.
- L’objecte de propietats del fitxer conté la data de creació, la mida del fitxer, la durada, el nombre de paquets i la taxa de bits màxima.
- L’objecte de descripció de contingut conté cinc camps clàssics: títol, autor, drets d’autor, descripció i valoració.
- Un objecte de descripció ampliada conté parells lliures de nom i valor. Els noms propis de Microsoft porten un prefix i inclouen el títol de l’àlbum, el gènere, l’any, el número de pista, l’editor, el proveïdor, els paràmetres de codificació i el nom i la versió de l’aplicació que va crear el fitxer. Aquí també s’hi pot incrustar la imatge de la caràtula.
- Cada flux té el seu propi objecte de propietats, que indica el còdec, les dimensions, la freqüència de fotogrames, la freqüència de mostreig d’àudio i el nombre de canals.
En un WMV no hi ha cap bloc EXIF ni cap camp GPS estàndard, així que la ubicació normalment no forma part de la imatge. Les dades personals són el nom de l’autor, la data de creació i l’aplicació de codificació, que en conjunt indiquen qui va crear el fitxer, quan i amb què.
Hi ha un camp addicional que val la pena entendre. ASF és compatible amb la gestió de drets digitals, i un fitxer protegit inclou un objecte de xifrat que indica el servidor de llicències amb el qual es vol contactar. Si un informe mostra aquest objecte, el fitxer no és simplement un vídeo: necessita una llicència que és possible que el teu ordinador ja no pugui obtenir, i cap aplicació de conversió pot eliminar-la legalment. Aquesta és la raó habitual per la qual un WMV antic comprat es nega a reproduir-se.
Quan WMV encara té sentit
Gairebé mai per a fitxers nous. WMV tenia sentit quan Windows Media Player era el reproductor previst i l’ample de banda era escàs. El suport fora de Windows sempre ha estat irregular, els telèfons i els navegadors generalment no el gestionen i els còdecs moderns ofereixen millor qualitat per megabyte.
L’alternativa és MP4 amb H.264, que es reprodueix pràcticament a tot arreu i comprimeix millor. Converteix un WMV quan el vulguis seguir veient o compartir, conserva l’original si és l’única còpia que tens d’alguna cosa, i comprova primer si hi ha aquest objecte de xifrat, perquè un fitxer protegit no es podrà convertir.