MOV és el format de pel·lícula de QuickTime, introduït per Apple el 1991 amb la primera versió de QuickTime. Va ser un dels primers formats capaços de contenir vídeo sincronitzat, àudio i altres dades temporitzades en un sol fitxer, i estava tan ben dissenyat que MPEG el va adoptar més tard com a punt de partida per a l'ISO Base Media File Format, la base sobre la qual se sosté MP4. Aquesta història té una importància pràctica: un MOV i un MP4 són cosins pròxims estructuralment. MOV continua sent el format d'enregistrament nadiu dels iPhones i iPads, i el format de treball dels programes d'edició d'Apple, de manera que la majoria de gent s'hi troba directament des del telèfon o a la sortida d'un editor.
Com es compon un fitxer MOV
MOV és un contenidor: la capsa, no la compressió. La imatge i el so de dins es comprimeixen amb un còdec, i el còdec que hi trobis diu molt sobre l'origen del fitxer. El vídeo d'un iPhone modern sol ser H.264 o HEVC amb àudio AAC, tots dos amb pèrdua. Els fitxers que surten d'una suite d'edició sovint són ProRes, un còdec dissenyat per suportar edicions i desaments repetits amb molt poca pèrdua visible, a canvi de fitxers molt més grans. MOV també pot contenir un canal alfa per a la transparència i una pista de codi de temps separada, motiu pel qual continua sent popular en la feina professional.
L'estructura interna és un arbre de blocs que Apple anomena àtoms, cadascun etiquetat amb quatre caràcters. moov és l'índex de tota la pel·lícula, mdat conté el mitjà en si, i cada pista té el seu propi subarbre amb una capçalera i un conjunt de taules que associen el temps amb posicions de bytes. Com que l'índex és separat de les dades, un MOV pot referenciar mitjans sense duplicar-los, i tallar un clip pot ser simplement reescriure taules en lloc de tornar a comprimir les imatges.
Quines metadades conté un fitxer MOV
Les metadades de MOV s'emmagatzemen en àtoms, i una gravació de telèfon és un dels fitxers de vídeo més rics que pots veure.
- La capçalera de la pel·lícula conté les dates de creació i modificació. QuickTime les compta en segons des de l'1 de gener de 1904, de manera que un fitxer mal escrit de vegades mostra una data d'aquell any.
- Les capçaleres de pista indiquen les dimensions, la durada i una matriu de transformació que registra la rotació, que és com un telèfon marca un clip gravat en vertical. La capçalera multimèdia de cada pista hi afegeix un codi d’idioma.
- Un àtom de dades d'usuari conté etiquetes clàssiques de QuickTime, els noms de les quals comencen amb el signe de copyright: títol, autor, artista, comentari, copyright, descripció i el programari que ha escrit el fitxer.
- Els dispositius Apple afegeixen el seu propi conjunt de claus que inclouen el fabricant de la càmera, el model de la càmera, la versió d'iOS, una data de creació que inclou el fus horari i la ubicació de la gravació com a latitud i longitud.
- Un clip d'iPhone normalment també porta una pista de metadades temporitzades, un flux ocult que registra les lectures dels sensors al costat de la imatge en lloc de fer-ho una sola vegada per a tot el fitxer.
- El programari d'Adobe pot afegir un paquet XMP, un bloc de text estructurat que repeteix títol, creador, copyright i historial d'edició.
El fabricant de la càmera, el model, la versió del programari, el fus horari i les coordenades són totes dades personals. Junts indiquen on eres, quan, i què tenies a les mans. Aquests són els camps que cal eliminar abans que un clip gravat amb el teu propi telèfon vagi a qualsevol lloc públic.
Quan utilitzar MOV en lloc de MP4
Conserva el MOV mentre treballes: és el format amb què les apps d'Apple funcionen millor, admet ProRes, transparència i codi de temps, i sobreviu a un cicle complet d'edició millor que un fitxer de lliurament molt comprimit. Converteix a MP4 quan hagis acabat i el fitxer s'hagi de compartir, perquè MP4 es reprodueix en més dispositius i navegadors amb menys problemes. Quan tots dos utilitzen H.264 o HEVC, la conversió pot ser un remux directe, que canvia només l'embolcall i deixa la imatge intacta.