TIFF són les sigles de Tagged Image File Format. El va crear Aldus, amb aportacions de Microsoft, perquè els escàners i el programari de autoedició tinguessin un únic format amb què tots estiguessin d'acord, i Adobe n'ha tingut cura des que va adquirir Aldus. La paraula tagged n'és la clau: en lloc d'un disseny fix, un TIFF és un directori d'etiquetes numerades, cadascuna de les quals indica què significa una part del fitxer. Això el fa molt flexible, i per això s'ha convertit en l'estàndard per a escaneig, arxiu, producció d'impressió i fax, i també per això dos TIFF poden ser tan diferents que un programa en llegeix un sense problemes i rebutja l'altre.
Com un TIFF emmagatzema la seva imatge
Un TIFF comença amb una capçalera molt petita que indica l'ordre dels bytes, és a dir, quin extrem d'un nombre s'escriu primer, marcada com II o MM, i que apunta al primer directori de fitxer d'imatge. Aquest directori és una llista d'etiquetes; algunes contenen el valor directament i d'altres la posició dins el fitxer on hi ha les dades reals. Cada directori pot apuntar-ne a un altre, de manera que un sol fitxer TIFF pot contenir moltes imatges, que és com funcionen els escanejos i faxos multipàgina.
Els píxels es poden desar de diverses maneres, i una etiqueta indica quina:
- Sense comprimir, per a la màxima simplicitat i mida.
- LZW, Deflate o PackBits, tots sense pèrdues, i l'opció habitual per als màsters fotogràfics.
- CCITT Group 3 i Group 4, mètodes sense pèrdues dissenyats per a fax i escaneig de documents en blanc i negre.
- JPEG, que fa que aquest TIFF en concret sigui amb pèrdua.
Així que un TIFF és sense pèrdues en l'ús normal, però no per definició: depèn de l'etiqueta de compressió. El format també va més enllà de les imatges habituals: 16 i 32 bits per canal, color CMYK i Lab per a impressió, canals alfa, mosaics per a imatges molt grans i etiquetes privades on els programes guarden informació extra pròpia, incloses les capes de Photoshop.
Quines metadades conté un TIFF
Més que qualsevol altre format d'imatge habitual, perquè en un TIFF les metadades i la imatge es desen de la mateixa manera, com a etiquetes.
- Les etiquetes TIFF bàsiques semblen la capçalera d'un document:
ImageDescription,Make,Model,Software,DateTime,Artist,Copyright,HostComputer,Orientationi les etiquetes de resolució. - EXIF, l'estàndard de metadades de càmera, es troba en un directori privat al qual apunta una etiqueta. Això no és casualitat: EXIF es va dissenyar sobre l'estructura de TIFF, i per això el bloc EXIF dins d'un JPG és en si mateix un petit TIFF. Hi pots trobar
DateTimeOriginal,ExposureTime,FNumber,ISOSpeedRatings,FocalLength,LensModeli sovint un número de sèrie de la càmera o de l'objectiu. - Les etiquetes GPS ocupen un directori propi, amb latitud, longitud, altitud i una marca horària en UTC.
- XMP, les metadades XML d'Adobe, ocupen una sola etiqueta: títols, descripcions, paraules clau, valoracions amb estrelles, etiquetes de color i un historial d'edició que indica el programari que ha modificat el fitxer.
- IPTC, l'estàndard editorial, ocupa una altra etiqueta, amb camps com autoria, peu de foto, paraules clau, ciutat i crèdit, mentre que un perfil de color ICC i un bloc de recursos de Photoshop també tenen cadascun la seva etiqueta.
Diversos d'aquests camps són personals, i un TIFF tendeix a conservar-los, perquè els TIFF solen ser màsters que es copien i s'arxiven en lloc de tornar-se a exportar. Artist, Copyright i el camp de creador XMP poden incloure un nom. HostComputer pot indicar la màquina que va desar el fitxer. Els números de sèrie identifiquen una càmera o un objectiu; les etiquetes GPS identifiquen un lloc. Val la pena revisar amb atenció els documents escanejats: la marca, el model i la versió del controlador de l'escàner es registren habitualment al costat de la pàgina.
Quan utilitzar TIFF
TIFF és un format per a originals més que per a lliurament: un màster fotogràfic que continuaràs editant, un escaneig arxivat, un original gràfic que s'envia a una impremta en CMYK o un document multipàgina. La compressió sense pèrdues permet tornar-lo a desar sense acumular danys, i la profunditat de bits i les opcions de color resisteixen fluxos de treball professionals que el JPG no pot assumir.
Els costos són la mida i l'abast. Un màster TIFF és moltes vegades més gran que el JPG exportat a partir d'ell, els navegadors generalment no mostren TIFF i un TIFF poc habitual pot ser rebutjat per programes que llegeixen TIFF normals sense problemes. Per a fotografies directament de la càmera, un fitxer RAW o un DNG conserven més marge; per a documents multipàgina, un PDF és més fàcil d'obrir per a la resta d'usuaris. Conserva el TIFF com a font i comparteix algun altre format.