MP4 és el fitxer de vídeo amb què et trobes més sovint. El seu nom formal és MPEG-4 Part 14, i va ser definit pel Moving Picture Experts Group, el mateix organisme internacional que hi ha darrere dels estàndards de vídeo MPEG. MPEG no va començar de zero: va prendre el format de fitxer QuickTime d'Apple com a base i el va convertir en l'ISO Base Media File Format, i després hi va construir MP4 al damunt. Per això els fitxers MP4 i MOV s'assemblen tant per dins. Telèfons, càmeres, programes d'edició, serveis de streaming i apps de missatgeria han adoptat MP4, i per això es reprodueix en gairebé qualsevol dispositiu que tinguis.
Com es compon un fitxer MP4
MP4 és un contenidor. Un contenidor no comprimeix res per si mateix; és la caixa que conté fluxos ja compressos i indica al reproductor com s'han de llegir. La compressió la fa un codec, i el codec dins d'un MP4 sol ser H.264, H.265 (també anomenat HEVC) o AV1 per a la imatge, i AAC per al so. Tots aquests són amb pèrdua: descarten detall que els teus ulls i orelles probablement no notaran, i aquest detall no es recupera mai. Tornar a desar un MP4 amb un editor el comprimeix una segona vegada i hi perd una mica més de qualitat.
Per dins, el fitxer és un arbre de blocs anomenats caixes o àtoms. Cada un té un nom de quatre lletres. ftyp al principi del fitxer indica quin tipus d'MP4 és, mdat conté el vídeo i àudio compressos en brut, i moov és l'índex que relaciona el temps de reproducció amb posicions dins de mdat. L'àudio i el vídeo s'entrellacen en fragments petits perquè el reproductor pugui llegir tots dos alhora. Quan moov es troba al davant del fitxer, la reproducció pot començar abans que acabi la baixada, que és el que volen dir les apps amb inici ràpid.
Quines metadades conté un fitxer MP4
Les metadades MP4 viuen en aquestes mateixes caixes, així que un informe d'un MP4 barreja dades tècniques amb etiquetes descriptives.
- La capçalera de la pel·lícula,
mvhd, conté una data de creació i una de modificació, la durada total i l'escala de temps amb què es mesura. - Cada pista té les seves pròpies capçaleres amb dimensions, una matriu de rotació que indica al reproductor si el clip s'ha gravat de costat, un codi de llengua i un nom de gestor.
- Les descripcions del flux indiquen el codec, la taxa de fotogrames, la taxa de bits, la freqüència de mostreig de l'àudio i el nombre de canals.
- Les etiquetes descriptives es troben en un bloc de dades d'usuari sovint anomenat llista d'etiquetes d'estil iTunes. Els noms dels camps comencen amb un signe de copyright, com ara el camp de títol, artista, àlbum, any, gènere, comentari i codificador, juntament amb camps per a il·lustracions i descripcions. Aquest és el bloc que s'omple quan un fitxer prové d'una botiga de música o de vídeo.
Algunes d'aquestes dades són personals. Els telèfons acostumen a escriure una ubicació GPS en un camp de coordenades, desada com a latitud, longitud i de vegades altitud. Els dispositius Apple afegeixen un seguit de claus pròpies amb la marca de la càmera, el model, la versió del sistema operatiu i una data de creació amb el fus horari on es va fer la gravació. Els telèfons Android escriuen la ubicació de manera similar. El programari d'edició i disseny d'Adobe també pot incrustar-hi un paquet XMP, un bloc de text estructurat que repeteix el títol, l'autor, el copyright i l'historial d'edició. Si tens previst publicar un clip que has gravat tu mateix, els camps de dispositiu i ubicació són els que val la pena eliminar.
Quan MP4 és l'opció adequada
Tria MP4 sempre que el fitxer s'hagi de reproduir en un lloc que no controles: un lloc web, un telèfon al qual l'estàs enviant, un televisor, el portàtil d'un client. Res més no és tan compatible, i la descodificació per maquinari d'H.264 està integrada en pràcticament totes les pantalles venudes.
L'alternativa evident és MKV, que admet més pistes d'àudio, més formats de subtítols, capítols i fitxers adjunts, i és un arxiu millor per a una pel·lícula amb moltes pistes d'idioma. MP4 és deliberadament més limitat i això li aporta fiabilitat. WebM és l'opció quan vols un codec lliure de llicències per a la web, ja que H.264 i HEVC tenen llicències de patents. I si només necessites canviar el contenidor, remultiplexa en lloc de recodificar: copiar els fluxos existents en un nou contenidor no fa perdre gens de qualitat.