La taxa de bits, de vegades escrita bitrate, és la quantitat de dades que un fitxer gasta en cada segon de so o imatge. És l’únic nombre que explica millor per què un fitxer sona millor que un altre i per què és més gran.
On el trobes i d'on prové
Tots els fitxers d'àudio en tenen un: MP3, AAC, M4A, WAV, FLAC, OGG. També tots els fitxers de vídeo, que normalment tenen una velocitat de bits separada per a la imatge i per al so. L'encoder sol fixar aquest valor quan es crea el fitxer, cosa que en la pràctica vol dir el preset d'exportació del teu programa d'edició, l'app de gravació del teu telèfon, la càmera o el servei d'on s'ha descarregat el fitxer. Alguns formats, com FLAC, no emmagatzemen cap valor, de manera que el programa que llegeix el fitxer el calcula. No és un valor que una persona escrigui manualment.
Els informes sovint mostren més d’una taxa de bits: una per flux i una per al fitxer en conjunt. La xifra global és la suma dels fluxos més el petit sobrecost que necessita el contenidor.
Unitats i valors típics
Les dades es mesuren en bits i el temps en segons, per tant la unitat és bits per segon, escrit bit/s o bps. Els nombres més grans tenen un prefix: un quilobit per segon (kbit/s o kbps) són mil bits, un megabit per segon (Mbit/s) un milió. Para atenció a si la lletra b és majúscula o minúscula, perquè una b minúscula vol dir bits i una B majúscula vol dir bytes, i hi ha vuit bits en un byte. Un flux d’1 Mbit/s mou 125 kilobytes de dades cada segon.
128 kbit/si192 kbit/s- fitxers de música MP3 i AAC d’ús habitual1411 kbit/s- àudio estèreo no comprimit amb resolució de CD5000 kbit/s- un valor típic per al flux d’imatge d’un vídeo d’alta definició
Un fitxer pot mantenir la seva velocitat de bits estable (velocitat de bits constant) o permetre que pugi i baixi segons la dificultat del material (velocitat de bits variable). Per a un fitxer variable, l'informe normalment dona una mitjana, i alguns fitxers variables no declaren cap velocitat de bits, cosa que és normal i no pas un error.
Qualitat, mida del fitxer i reproducció
Amb un còdec amb pèrdua com MP3 o AAC, la taxa de bits és el pressupost amb què ha treballat el codificador. Com més dades pot gastar per segon, menys n’ha de descartar i, com a norma general, com més alta és la taxa de bits, millor és el resultat. Un MP3 a 192 kbit/s sona considerablement millor que el mateix enregistrament a 32 kbit/s. El mateix passa amb la imatge d’un vídeo: si la taxa és massa baixa, les escenes detallades o amb molt de moviment es veuen a trossos i poc definides. Els guanys es redueixen a la part alta, i per als formats sense pèrdua com FLAC o l’àudio PCM simple d’un fitxer WAV, la taxa simplement reflecteix el contingut, així que no és cap control de qualitat.
La taxa de bits també determina la mida del fitxer, gairebé de manera aritmètica: taxa multiplicada per durada. Àudio a 192 kbit/s equival a 1,44 megabytes per minut, de manera que una hora és aproximadament 86 megabytes, sigui quin sigui el contingut. Aquest és el balanç que cal valorar quan un fitxer ha d’encaixar en un límit de pujada o reproduir-se per una connexió lenta. El camp no conté cap informació personal sobre tu.