Un fitxer TXT és una seqüència de caràcters i res més. No hi ha negreta, ni tipus de lletra, ni mida de pàgina, ni imatges incrustades, ni capçalera: només les lletres, xifres, signes de puntuació i salts de línia que has teclejat. Aquesta absència és el valor principal del format: un fitxer de text pla escrit fa quaranta anys s'obre avui en qualsevol editor i en qualsevol sistema operatiu, cosa que cap altre format de document no pot afirmar.
Com un TXT emmagatzema text
Dues decisions invisibles determinen si un fitxer TXT es llegeix correctament, i totes dues queden fora del control del fitxer.
La primera és la codificació de caràcters: la taula que relaciona els bytes en disc amb les lletres a la pantalla. UTF-8 és la resposta moderna i admet tots els sistemes d'escriptura; fitxers més antics poden fer servir una codificació regional com Windows-1252, ISO-8859-1 o Shift_JIS. Un fitxer de text pla no indica quina codificació fa servir, de manera que el programa ho ha d'endevinar. Una mala elecció és el que produeix el conegut é on hi hauria d'haver un é. Alguns fitxers comencen amb un marcador curt anomenat marca d'ordre de bytes que dona pistes sobre la codificació, però és opcional i no sempre benvinguda.
La segona són els finals de línia. Windows acaba una línia amb un retorn de carro seguit d'un salt de línia (CRLF); macOS i Linux utilitzen només un salt de línia (LF). Si es barregen, el fitxer pot quedar com una sola línia llarga o mostrar un caràcter sobrer al final de cada línia.
Com que un fitxer TXT no té una estructura que es pugui comprimir ni malmetre a mig camí, també és el format amb més probabilitats de sobreviure a una transferència defectuosa més o menys intacte.
Quines metadades porta un TXT
Cap. Aquesta és la resposta honesta i és la interessant.
Un fitxer de text pla no té contenidor, ni capçalera ni cap lloc on posar-hi un autor, un títol o una data de creació. Tot el que un informe de metadades pot dir-te sobre un TXT prové de fora del fitxer, del sistema de fitxers que l'emmagatzema i de l'anàlisi dels propis bytes: el nom del fitxer, la mida en bytes, l'hora de modificació que ha enregistrat el sistema operatiu, la codificació detectada, l'estil de final de línia i el recompte de caràcters i línies.
Per a qualsevol persona preocupada pel que revela un document, això fa que el text pla sigui la cosa més segura per enviar. No hi ha cap camp d'autor que es pugui oblidar, ni temps d'edició, ni versió del programari, ni miniatura d'un esborrany anterior. El que veus al fitxer és el que hi ha al fitxer.
També vol dir que la marca horària del sistema de fitxers és l'única data que existeix, i que copiar un fitxer sovint la reinicia. Si la data en què es va escriure un fitxer de text és important, anota-la al mateix text.
Quan fer servir TXT
Fes servir text pla per a notes, registres, configuració, dades que tinguis intenció de processar amb altres apps i qualsevol cosa que hagi de continuar llegible d'aquí a dècades. És el format adequat quan l'únic que importa són les paraules.
És el format inadequat en el moment que necessites un encapçalament, una taula, una imatge o un salt de pàgina. Fes servir Markdown si vols una mica d'estructura mantenint el fitxer llegible, un format de processador de textos si el document necessita una maquetació real, o un PDF si ha de tenir el mateix aspecte per a tots els lectors.