FLAC significa Free Lossless Audio Codec, i fa exactament el que diu el nom: redueix la mida d’un fitxer d’àudio sense canviar ni una sola mostra. Josh Coalson va iniciar el projecte i ara el manté la Xiph.Org Foundation, l’organització sense ànim de lucre responsable de Vorbis i Opus. Tant el format com el seu programari de referència són oberts i lliures de royalties, i aquest és un dels motius pels quals FLAC s’ha convertit en la manera estàndard d’arxivar una col·lecció de CD i l’opció de descàrrega habitual a les botigues de música gestionades per artistes.
Com comprimeix FLAC sense perdre res
La compressió sense pèrdua pot semblar una contradicció al costat de MP3, però és la mateixa idea que fa servir un fitxer ZIP, adaptada al so. FLAC divideix l’àudio en blocs i, per a cada bloc, ajusta una predicció matemàtica senzilla de cap a on va la forma d’ona. Després només emmagatzema aquesta predicció i els petits errors restants, empaquetats amb un esquema de codificació eficient. En la descodificació es torna a executar la predicció i s’hi afegeixen els errors, cosa que reprodueix les mostres originals bit a bit. L’estalvi depèn de la música, però un fitxer FLAC sol ser molt més petit que la mateixa gravació en format WAV.
FLAC admet fins a vuit canals, profunditats de bits superiors a la qualitat de CD i taxes de mostreig molt altes. Igual que MP3, es basa en fotogrames, de manera que es pot transmetre i avançar-hi sense llegir tot el fitxer primer. La capçalera també desa una empremta MD5 de l’àudio sense comprimir, perquè el programari pugui demostrar, anys més tard, que un fitxer encara es descodifica exactament igual que el que es va extreure. El mateix còdec també es pot portar dins d’un contenidor Ogg, tot i que el fitxer FLAC senzill és el que es troba més sovint.
Quines metadades conté un fitxer FLAC
Un fitxer FLAC comença amb una sèrie de blocs de metadades, cadascun amb una funció definida. STREAMINFO és el bloc tècnic i sempre hi és: taxa de mostreig, nombre de canals, bits per mostra, nombre total de mostres i aquella empremta MD5. SEEKTABLE ajuda els reproductors a saltar per l’àudio, CUESHEET pot descriure la disposició de les pistes d’un CD complet, PICTURE conté les imatges incrustades amb el seu tipus i descripció, i PADDING és simplement espai en blanc perquè les etiquetes es puguin editar més endavant sense haver de reescriure el fitxer.
Les etiquetes descriptives es troben al bloc VORBIS_COMMENT, el mateix sistema d’etiquetatge que fa servir Ogg. És una llista de parelles de text pla, cadascuna amb un nom de camp i un valor, de manera que no està limitada a un conjunt fix. TITLE, ARTIST, ALBUM, ALBUMARTIST, DATE, TRACKNUMBER, DISCNUMBER, GENRE, COMPOSER, PERFORMER, COPYRIGHT, ISRC i COMMENT són camps habituals, i qualsevol camp pot aparèixer més d’una vegada; així és com una pista pot acreditar dos artistes.
Com que qualsevol programa pot inventar un camp, aquest bloc sovint diu tant sobre la cadena de programari com sobre la música. ENCODER indica l’eina i la versió amb què s’ha creat el fitxer. El programari d’extracció afegeix les seves pròpies entrades: identificadors que relacionen el disc amb una base de dades de música en línia, valoracions, comptadors de reproduccions, mesures de replay gain i, de vegades, la unitat que ha llegit el CD. Aquests camps lliures també són el lloc on acaben una nota personal, un nom real o una adreça de correu electrònic si algú els ha escrit en un etiquetador. FLAC no té cap camp estàndard per a una ubicació o un dispositiu, així que un fitxer de música poques vegades revela on eres, però tot el que una persona o una aplicació hagi decidit escriure hi és en text llegible.
Quan s'ha d'utilitzar FLAC
FLAC és una bona opció per conservar àudio: una col·lecció de CD, gravacions mestres, qualsevol cosa que potser voldràs convertir un altre cop més endavant. En comparació amb WAV, guanya en mida i en etiquetatge, i continua sent idèntic al fitxer d’origen bit a bit. En comparació amb MP3 o AAC és molt més gran, de manera que s’adapta malament a un telèfon amb poc espai o a un lloc web amb molt trànsit. Els dispositius Apple prefereixen ALAC, un altre format sense pèrdua basat en la mateixa idea, i convertir d’un a l’altre no té cap cost, perquè tots dos conserven totes les mostres.