Un fitxer HEIC és un contenidor modern per a fotografies i és el que genera un iPhone per defecte. L'estàndard subjacent és HEIF, el High Efficiency Image File Format, publicat per MPEG, el mateix grup d'estàndards responsable de l'àudio MP3 i el vídeo MP4. HEIC és la variant de HEIF en què les imatges es comprimeixen amb HEVC, també anomenat H.265, un mètode de compressió de vídeo. Apple el va adoptar per desar una qualitat de foto comparable en un fitxer molt més petit i per poder incloure els extres que genera una càmera moderna, com la informació de profunditat, ràfegues i edicions reversibles, que una única imatge plana no pot expressar.
Com un HEIC emmagatzema la seva imatge
HEIF pren la seva estructura de MP4: el fitxer és un arbre de caixes etiquetades, una que enumera els elements que conté, una que registra on comencen les dades de cada element, una que guarda les propietats i una altra que conté les dades pròpiament dites. Les imatges internes es codifiquen amb HEVC mitjançant les seves tècniques per a imatges fixes: predient cada bloc a partir dels veïns, transformant la diferència en valors de freqüència i arrodonint-los. Normalment això és amb pèrdua, d'on s'obté l'estalvi de mida; la codificació sense pèrdua és permesa però poc habitual.
El contenidor és la meitat més interessant, perquè un HEIC no és necessàriament una sola imatge. Un sol fitxer pot contenir:
- La foto principal, sovint desada com una quadrícula de tessel·les que s'assemblen quan es mostra.
- Miniatures i altres previsualitzacions reduïdes.
- Imatges auxiliars que no estan pensades per ser vistes, com un mapa de profunditat que registra a quina distància era cada part de l'escena, o una màscara de transparència.
- Diverses imatges fixes relacionades, com una ràfega o una seqüència.
- Un original intacte més instruccions que descriuen una edició, de manera que el canvi es pugui desfer més endavant.
Aquests extres són el motiu pel qual el desenfocament de fons en mode retrat es pot ajustar a posteriori, i pel qual en exportar a JPG s'obté una sola imatge plana i tot la resta es perd silenciosament.
Quines metadades conté un HEIC
Tot el que conté un JPG, desat d'una altra manera, més algunes coses que només pot expressar un contenidor. Metadades és la informació descriptiva que es guarda al costat dels píxels.
- EXIF, l'estàndard de metadades de càmera, es desa com un element dins la caixa de metadades del fitxer en lloc de com un marcador a l'inici. Els camps són els habituals:
Make,Model,LensModel,DateTimeOriginal,ExposureTime,FNumber,ISOSpeedRatingsiFocalLength. - Etiquetes GPS, que formen part d'EXIF, indiquen latitud, longitud, altitud i una marca horària en UTC, i les fotos de telèfon molt sovint en porten.
- Maker notes, el bloc privat del fabricant, que als dispositius Apple registra força informació sobre com s'ha capturat i processat la presa.
- XMP, les metadades XML d'Adobe, també es poden desar com un element, amb informació sobre l'autor, la descripció, les paraules clau i les valoracions.
- Propietats estructurals que es comporten com metadades: una propietat de rotació i una de mirall, aplicades en lloc de tornar a codificar els píxels; una propietat de retall que redueix l'àrea visible; una propietat d'informació de color que conté un perfil ICC o codis d'espai de color; i una relació d'aspecte de píxel.
Com que un fitxer pot contenir diverses imatges, un informe sobre un HEIC pot mostrar diversos conjunts de camps, un per element, en lloc d'una única llista ordenada. Val la pena entendre'n dues propietats: una propietat de rotació significa que la imatge es desa d'una manera i es mostra d'una altra, i una propietat de retall implica que hi ha píxels que no veus però que continuen dins del fitxer. A nivell personal, un HEIC d'un telèfon és un dels fitxers d'imatge més reveladors que hi ha: ubicació, model del dispositiu, hora de captura i l'identificador que emparella la imatge fixa amb el vídeo de Live Photo hi consten per defecte.
Quan s'ha d'utilitzar HEIC
HEIC és un bon format per conservar fotografies. Els fitxers són més petits que els JPG equivalents amb una qualitat comparable, el format admet 10 bits per canal de color per aconseguir cels i degradats més suaus, i conserva els mapes de profunditat i les instruccions d'edició que permeten fer ajustos més endavant.
És un mal format per enviar coses a altres persones. El suport fora de l'ecosistema Apple és irregular: alguns navegadors, telèfons antics, impressores, formularis de pujada i aplicacions d'oficina simplement el rebutjaran, i la compressió HEVC que conté comporta llicències de patents que n'han alentit l'adopció. El compromís habitual és conservar el HEIC i compartir un JPG, acceptant que la còpia perdi el mapa de profunditat i les altres imatges. WebP i AVIF aborden el mateix problema de mida amb menys complicacions de llicències.