El diafragma és l’obertura d’un objectiu de càmera que deixa passar la llum fins al sensor. En l’anglès quotidià, la paraula vol dir qualsevol obertura, com un forat, un espai o una esquerda.
En un fitxer de foto, el diafragma és l’obertura de l’objectiu que la càmera va fer servir per a aquella imatge. La càmera l’escriu a les dades EXIF com un nombre f, com ara f/2.8. Les dades EXIF guarden el nombre f juntament amb la velocitat d’obturació i el paràmetre ISO.
Per què un nombre més petit vol dir una obertura més gran
El nombre f és la distància focal de l’objectiu dividida pel diàmetre de l’obertura. Quan l’obertura s’eixampla, divideixes per un nombre més gran, així que el nombre f es fa més petit.
Per això f/2.8 és una obertura més ampla que f/8. Un nombre més baix deixa entrar més llum a la càmera, i un nombre més alt en deixa entrar menys. Les fotògrafes i els fotògrafs també anomenen aquests valors passos de diafragma o f-stops.
Com són els valors
Els nombres f estàndard, anomenats passos complets de diafragma, formen una sèrie fixa. Cada pas a un nombre més alt deixa entrar la meitat de llum, i el nombre f creix per un factor d’aproximadament 1,4:
f/1.4,f/2if/2.8: obertures amples que deixen entrar molta llumf/4if/5.6: la part central de la sèrief/8if/11: obertures petites que mantenen el primer pla i el fons nítidsf/16,f/22if/32: obertures molt petites que deixen entrar poca llum
Una càmera també pot enregistrar valors entre aquests passos complets de diafragma, com f/4.5. El fitxer guarda el nombre com una fracció de 2 nombres enters. Per exemple, el fitxer de mostra de l’especificació EXIF guarda 4/1 per a f/4.
Una segona etiqueta, ApertureValue, pot guardar el mateix paràmetre en una escala anomenada APEX. En aquesta escala, 4 representa f/4 i 5 representa f/5.6. Lectors de metadades com ExifTool mostren aquest valor també com un nombre f.
Com canvia la foto l'obertura
El diafragma fa 2 feines. Controla quanta llum arriba al sensor i controla quina part de l’escena es veu nítida. La zona nítida, de prop a lluny, s’anomena profunditat de camp.
Una obertura ampla, amb un nombre baix, dona una profunditat de camp reduïda. El subjecte es manté nítid i el fons queda desenfocat, per això la fotografia de retrat sovint fa servir una obertura ampla.
Una obertura petita, amb un nombre alt, dona una gran profunditat de camp. A la fotografia de paisatge es fa servir una obertura petita per mantenir els detalls nítids a tot el quadre.
Ni un nombre baix ni un d’alt són millors en tots els casos. Un nombre baix ajuda quan hi ha poca llum, i un nombre alt ajuda quan tota l’escena ha de quedar nítida.
El diafragma mai no treballa sol. Junts amb la velocitat d’obturació i l’ISO, decideix com de clara o fosca sortirà la foto. La profunditat de camp també depèn de la distància focal i de la distància fins al subjecte.
Una altra etiqueta registra com la càmera va configurar l’exposició. Si la fotògrafa o el fotògraf va triar prioritat d’obertura, l’etiqueta ExposureProgram conté 3, que ExifTool mostra com a Aperture-priority AE.
Quins fitxers ho porten
El diafragma forma part de les dades EXIF que enregistren les càmeres digitals. Les fotos JPG, HEIC i TIFF el poden portar, igual que els fitxers RAW com CR2, NEF, ARW i DNG.
L’etiqueta principal és FNumber, amb l’ID d’etiqueta 0x829D. L’estàndard EXIF la marca com a opcional, així que alguns fitxers no la inclouen. Les metadades XMP poden contenir els mateixos valors en camps amb els mateixos noms.
Una etiqueta relacionada, MaxApertureValue, registra el nombre f més petit de l’objectiu, que és la seva obertura més ampla. Un zoom pot tenir una obertura màxima diferent a cada extrem del seu rang de zoom. L’etiqueta LensSpecification desa tots dos valors.