Una capa d'àudio és un dels 3 mètodes de compressió de l'àudio MPEG-1 i MPEG-2. Els estàndards els anomenen Layer I, Layer II i Layer III. En un fitxer d'àudio o vídeo, el valor de la capa d'àudio t'indica quin mètode ha codificat el so.
Cada capa també té un nom curt: MP1, MP2 i MP3. Així, un fitxer MP3 conté àudio Layer III.
La paraula "layer" té altres significats en la producció musical. En aquesta pàgina, la paraula només fa referència a aquest valor MPEG.
Quins fitxers ho porten
La capa d'àudio només existeix en àudio MP1, MP2 i MP3. Altres còdecs, com ara AAC i FLAC, no fan servir aquestes 3 capes. Pots trobar el valor en aquests fitxers:
- Els fitxers d'àudio amb l'extensió
.mp1,.mp2o.mp3contenen àudio MPEG. - Els fitxers de vídeo MPEG poden contenir àudio MPEG, per exemple un fitxer MPEG-2 amb àudio Layer II.
- Els Video CD i les gravacions de càmeres HDV fan servir àudio Layer II.
- Els fitxers MKV poden contenir qualsevol de les 3 capes com a pista d'àudio.
Com són els valors
Els programes mostren la capa de diferents maneres. "Layer 3" i "Layer III" volen dir el mateix, perquè alguns programes fan servir xifres en lloc de numerals romans.
- ExifTool, camp
AudioLayer:1,2o3 - ffprobe, camp
codec_name:mp1,mp2omp3 - ffprobe, nom llarg del còdec:
MP3 (MPEG audio layer 3) - ID de còdec Matroska en un fitxer MKV:
A_MPEG/L1,A_MPEG/L2oA_MPEG/L3
La capa i la versió MPEG són 2 valors separats. ExifTool mostra la versió al camp MPEGAudioVersion, amb el valor 1, 2 o 2.5. Així, un fitxer MP3 pot contenir àudio MPEG-1 Layer III o MPEG-2 Layer III.
D'on ve el valor
El format MPEG no té una secció de metadades per a tot el fitxer. L'àudio és un flux de fotogrames, i cada fotograma té la seva pròpia capçalera. Aquesta capçalera desa la capa en 2 bits.
El nombre desat funciona en ordre invers. Un 1 desat vol dir Layer III, 2 vol dir Layer II i 3 vol dir Layer I. ExifTool llegeix aquest nombre del primer fotograma d'àudio i el converteix en el número de capa.
Això fa que la capa sigui diferent d'una etiqueta com ara títol o àlbum. Un fitxer MP3 desa aquestes etiquetes en blocs ID3 separats.
La capa forma part del flux d'àudio. ExifTool pot llegir la capa d'àudio, però no la pot escriure.
En què es diferencien les 3 capes
Una capa més alta és més complexa, però comprimeix el so de manera més eficient amb taxes de bits més baixes. Les 3 capes són amb pèrdua, és a dir, eliminen detalls de so que la gent percep amb menys facilitat.
- Layer I (MP1) es va dissenyar per a una baixa complexitat. Una taxa típica per a àudio de qualitat CD és 384 kbit/s. La taxa màxima MPEG-1 és 448 kbit/s.
- Layer II (MP2) necessita entre 192 i 256 kbit/s per a una qualitat propera a CD. La taxa màxima MPEG-1 és 384 kbit/s. La radiodifusió d'àudio digital (DAB) fa servir Layer II.
- Layer III (MP3) pot comprimir àudio de CD típicament per un factor de 12. La taxa màxima MPEG-1 és 320 kbit/s.
Per què és important per al teu fitxer
Els programes necessiten la capa d'àudio per llegir correctament altres valors. La capçalera desa la taxa de bits com un codi. El mateix codi pot significar una taxa de bits diferent a cada capa.
La capa d'àudio t'explica més coses que el tipus de mitjà. El tipus de mitjà audio/mpeg abasta les 3 capes. Per tant, no pot indicar-te si un fitxer conté àudio MP2 o MP3.
La capa d'àudio per si sola no indica la qualitat del so. La qualitat del so també depèn de la taxa de bits. Un fitxer MP3 pot fer servir una taxa de bits més alta o més baixa, amb una qualitat més alta o més baixa.