Un tipus MIME és una etiqueta curta que indica el format d’un fitxer, com ara image/jpeg per a una foto JPG. MIME vol dir Multipurpose Internet Mail Extensions. El nom oficial actual és tipus de mitjà, així que sovint veuràs tots dos termes.
Quan llegeixes les metadades d’un fitxer, el tipus MIME t’indica quin format té el fitxer. Els navegadors i els programes de correu electrònic fan servir aquesta etiqueta per decidir com obrir, mostrar o reproduir el fitxer.
Com és el valor
Un tipus MIME té 2 parts, un tipus i un subtipus, amb una barra inclinada al mig i sense espais. El tipus indica la classe general de dades i el subtipus en concreta el format exacte. A image/jpeg, el tipus és image i el subtipus és jpeg.
La llista oficial de tipus de l’IANA té 11 entrades: application, audio, example, font, haptics, image, message, model, multipart, text i video. El tipus example només s’utilitza en exemples, de manera que no hi ha formats registrats sota aquest tipus.
Les majúscules i les minúscules signifiquen el mateix, però els tipus MIME normalment s’escriuen en minúscules. Després d’un punt i coma pot venir un paràmetre. Per exemple, text/plain;charset=UTF-8 marca un fitxer de text pla que utilitza el joc de caràcters UTF-8.
Valors típics
Aquests són formats habituals i els seus tipus MIME al web:
- Foto JPG:
image/jpeg - Imatge PNG:
image/png - Document PDF:
application/pdf - Àudio MP3:
audio/mpeg - Vídeo MP4:
video/mp4 - Text pla:
text/plain - Document Word (DOCX):
application/vnd.openxmlformats-officedocument.wordprocessingml.document
El vnd. al començament del subtipus de Word indica un format de proveïdor, un format vinculat a un producte de disponibilitat pública. Un sufix darrere d’un signe més indica el format subjacent. image/svg+xml es basa en XML i application/epub+zip és un arxiu ZIP.
Un fitxer JPG pot tenir diverses extensions, com ara .jpg, .jpeg o .jpe, però només té un tipus MIME: image/jpeg. La llista oficial de tipus de mitjà de l’IANA no té cap entrada anomenada image/jpg.
D'on ve el valor
Els tipus MIME van començar amb el correu electrònic. El primer estàndard MIME, RFC 1341, va aparèixer el juny del 1992. Gràcies a MIME, el correu electrònic va poder incloure altres jocs de caràcters, contingut no textual com ara imatges i missatges en diverses parts.
Actualment l’RFC 2045, de novembre del 1996, defineix la línia Content-Type que descriu el contingut d’un missatge. Els llocs web envien el mateix tipus d’etiqueta a la capçalera Content-Type de cada fitxer. L’Autoritat de Nombres Assignats d’Internet (IANA) manté la llista oficial de tipus de mitjà.
Per trobar el format, un programa pot mirar l’extensió del nom del fitxer o els primers bytes del fitxer. L’extensió és només una part del nom i res no garanteix que sigui correcta. Molts formats comencen amb un patró fix de bytes, anomenat nombre màgic, però no tots ho fan.
Quins fitxers ho porten
Un informe de metadades pot mostrar un tipus MIME per a molts tipus de fitxer: una foto, una cançó, un vídeo o un document. ExifTool, un lector de metadades habitual, enumera el valor com a MIMEType al seu grup File. El mateix grup conté el tipus de fitxer i l’extensió del tipus de fitxer.
Alguns formats també inclouen un tipus MIME dins del fitxer. Un llibre electrònic EPUB ha de començar amb un fitxer petit anomenat mimetype que conté application/epub+zip. A l’etiqueta ID3 d’un fitxer MP3, una imatge adjunta indica el seu propi format, com ara image/jpeg o image/png.
Per què és important
Els navegadors fan servir el tipus MIME, no l’extensió del fitxer, per decidir com gestionar un fitxer del web. Amb una etiqueta incorrecta, una pàgina pot no funcionar i el navegador pot gestionar la baixada de manera inadequada.
Quan un lloc web no reconeix un tipus de fitxer, normalment envia application/octet-stream, que significa dades binàries desconegudes. Aleshores, els navegadors ofereixen desar el fitxer en lloc d’obrir-lo.