PNG - Portable Network Graphics

PNG significa Portable Network Graphics. Es va dissenyar a mitjans dels anys noranta per desenvolupadors que necessitaven un substitut de GIF, perquè el mètode de compressió en què GIF es basava estava cobert per una patent en aquell moment. El resultat va ser un format gratuït i ben documentat que conserva cada píxel exactament com era, i que més tard va ser adoptat com a estàndard pel World Wide Web Consortium i per l'ISO. Avui dia, un PNG és el que obtens en prémer la tecla de captura de pantalla, en exportar un logotip o en desar un gràfic des d'un full de càlcul.

Com un PNG emmagatzema la seva imatge

PNG és sense pèrdua: el fitxer es comprimeix, però no se'n descarta res i, en descomprimir-lo, es recuperen els píxels originals exactament. Funciona en dues etapes. Primer, un pas de filtratge reescriu cada fila de píxels com la diferència respecte dels seus veïns, cosa que converteix les zones uniformes en sèries llargues de nombres molt petits. Després, un compressor d'ús general comprimeix aquests nombres amb el mateix mètode que un arxiu ZIP.

Un PNG està construït com una cadena de blocs etiquetats anomenats chunks. N'hi ha tres de obligatoris: un que descriu la mida de la imatge, el tipus de color i la profunditat de bits, un o més que contenen les dades de píxels comprimides, i un que marca el final. La resta és opcional, i això és el que fa que el format sigui extensible. PNG pot emmagatzemar escala de grisos, color indexat amb paleta o color complet amb 8 o 16 bits per canal, i té un veritable canal alfa, és a dir, que cada píxel pot ser completament opac, completament transparent o qualsevol punt intermedi. Per això PNG és el format per a logotips i gràfics d'interfície amb vores suaus. El format base conté una sola imatge estàtica; l'animació només existeix a través d'una extensió posterior anomenada APNG.

Quines metadades porta un PNG

Les metadades són la informació descriptiva emmagatzemada al fitxer al costat dels píxels. PNG les desa en chunks opcionals; el text pot ser pla, comprimit o etiquetat amb un idioma perquè el mateix camp aparegui en diverses traduccions.

• Les paraules clau de text registrades són les més simples, i un informe les mostra pel seu nom: Title, Author, Description, Copyright, Creation Time, Software, Source, Comment, Disclaimer i Warning. Software és la que veus més sovint, perquè la majoria d'editors hi estampen el seu propi nom.
• XMP, l'estàndard de metadades basat en XML d'Adobe, es porta dins d'un chunk de text etiquetat amb un idioma. És aquí on solen viure el creador, les paraules clau, les valoracions i un historial d'edició amb la llista dels programes que han modificat la imatge.
• EXIF, l'estàndard de metadades de càmera, no formava part de l'especificació original, però es va afegir més tard com un chunk propi. Així, un PNG pot contenir un bloc complet de càmera incloent-hi coordenades GPS, tot i que normalment només ho fa quan el fitxer s'ha convertit a partir d'una fotografia.
• Els chunks de color i visualització també compten com a metadades: un perfil de color ICC incrustat, valors de gamma i cromaticitat, un color de fons i un chunk de resolució física que registra píxels per metre, d'on surt la xifra de PPP (DPI) d'una imatge.

Una captura de pantalla o un gràfic exportat normalment és molt menys revelador que una foto de càmera, però no donis per fet que un PNG és anònim. Convertir un JPG a PNG pot transferir directament les metadades EXIF i les dades GPS originals. Els editors escriuen el teu nom al camp d'autor o de creador XMP si el tenen omplert a les seves preferències. I les entrades Software i de l'historial d'edició indiquen discretament quin programa, i de vegades quina versió, ha generat el fitxer.

Quan s'ha d'utilitzar PNG

Fes servir PNG sempre que els píxels hagin de quedar exactes o la imatge necessiti transparència: captures de pantalla, diagrames, gràfics, logotips, icones, il·lustracions de color pla i qualsevol cosa que contingui text. Les vores nítides es mantenen nítides i les desades repetides no degraden la imatge.

Enfront de JPG, l'intercanvi és senzill. En una fotografia, un PNG sol ser diverses vegades més gran sense un guany visible, així que les fotografies han d'anar en JPG o en un format més recent com WebP o HEIC. Enfront de GIF, PNG guanya clarament per a imatges estàtiques: color complet en lloc de 256 tons, i una transparència parcial correcta en lloc d'un únic color transparent. L'únic avantatge que li queda a GIF és l'animació.