La freqüència de mostreig indica quantes vegades per segon es mesura el so quan s’enregistra o s’encaixa. Cada mesura és una mostra, així que una freqüència de 44100 vol dir que el nivell del so s’ha capturat 44.100 vegades cada segon. S’expressa en hertz, abreujat Hz, que simplement vol dir vegades per segon.
Quins fitxers el duen i d'on prové el valor
La trobaràs en qualsevol tipus de fitxer d’àudio - WAV, MP3, AAC, FLAC, OGG - i a la pista d’àudio de fitxers de vídeo com MP4, MOV i MKV. En un fitxer de vídeo descriu només el so; la imatge es mesura en fotogrames per segon.
El valor s’estableix quan el so es digitalitza per primera vegada, per la gravadora, la interfície del micròfon o el telèfon, i es torna a establir amb qualsevol programa que converteixi o torni a encaixar el fitxer després. Ningú no l’escriu manualment.
Valors típics
Unes quantes freqüències cobreixen gairebé tot el que veuràs:
8000 Hz- veu i àudio de telefonia22050 Hz- veu de baixa amplada de banda i àudio web antic32000 Hz- part d’emissions i àudio de càmera domèstica44100 Hzo 44,1 kHz - la freqüència del CD d’àudio i la més habitual per a fitxers de música48000 Hzo 48 kHz - l’estàndard per a vídeo, cinema i emissió96000 Hzi192000 Hz- llançaments d’estudi i d’alta resolució
En alguns informes, el mateix nombre pot aparèixer en quilohertz, així que 44100 Hz i 44,1 kHz són el mateix.
Per què és important
La freqüència de mostreig posa un límit superior als tons que un fitxer pot contenir: una gravació només pot descriure freqüències fins a la meitat de la seva freqüència de mostreig. A 44100 Hz aquest límit és 22050 Hz, còmodament per sobre del límit superior aproximat de 20 kHz de l’oïda humana, que és exactament el motiu pel qual es va escollir la freqüència del CD. A 8000 Hz el límit és 4000 Hz, i aquesta part alta que falta és la raó per la qual l’àudio de telèfon sona apagat i per què una “s” sona com un xiulet.
També afecta la mida del fitxer en formats no comprimts, on doblar la freqüència dobla la quantitat de dades d’àudio per a la mateixa durada de gravació. I afecta la compatibilitat: alguns dispositius i còdecs només admeten certes freqüències, i un fitxer amb una freqüència mal interpretada es reproduirà a una velocitat i un to incorrectes, amb el clàssic efecte de veu aguda o a càmera lenta.
Una cosa que una freqüència alta no pot fer és arreglar una gravació de mala qualitat. Convertir un fitxer de 22050 Hz a 96000 Hz el fa més gran sense recuperar cap detall que no s’hagués capturat. Aquest camp no conté cap informació personal.