L'amplada codificada és l'amplada en píxels que l'encoder ha utilitzat realment en empaquetar un vídeo o una imatge, abans que el reproductor retalli el fotograma fins a la mida que se suposa que has de veure.
D'on ve el valor
La defineix l'encoder quan es crea el fitxer i es llegeix directament del mateix flux. La trobaràs en fitxers de vídeo com MP4, MOV, MKV, AVI i WebM, i també en imatges estàtiques i en caràtules incrustades dins d'un fitxer d'àudio, perquè una sola imatge es tracta com si fos un vídeo d'un sol fotograma.
Els còdecs de vídeo comprimeixen un fotograma en blocs quadrats i no píxel a píxel. H.264 treballa amb blocs de 16 per 16 píxels i còdecs més recents com HEVC utilitzen blocs més grans. Quan l'amplada de la imatge no és un nombre enter de blocs, l'encoder l'eixampla amb columnes addicionals de píxels perquè l'últim bloc quedi sencer, i registra una instrucció indicant al reproductor que els retalli de nou. L'amplada codificada és l'amplada amb farciment. L'amplada és la mida després del retall.
Valors típics
El valor és un simple recompte de píxels, per exemple 1920. La majoria d'amplades habituals ja són múltiples de 16, com 640, 1280, 1920 i 3840, de manera que en vídeo apaisat l'amplada codificada i l'amplada normalment són idèntiques, i aquesta fila sembla un duplicat.
És en el vídeo en format vertical d'un telèfon on apareix la diferència. Un clip gravat en vertical a 1080 per 1920 informa d'una amplada de 1080 i d'una amplada codificada de 1088, perquè 1080 necessita vuit columnes extra per arribar al següent múltiple de 16. Les mides poc habituals es comporten igual: un fotograma de 1922 píxels d'ample s'amplia fins a una amplada codificada de 1936. L'amplada codificada i l'alçada codificada plegades s'anomenen les dimensions codificades del flux.
Per què és important
Sobretot, això explica per què un informe pot mostrar dues amplades diferents per al mateix fitxer. És normal i no hi ha res trencat, així que no cal intentar fer coincidir els valors.
Es torna útil quan alguna cosa es veu malament a la pantalla. Un reproductor o un dispositiu que ignora la instrucció de retall mostra el farciment com una franja estreta de negre o de soroll en una vora de la imatge. Si ho veus, compara aquestes dues files: una diferència petita n'és la causa. Una diferència gran apunta a una altra banda, normalment a un fitxer que s'ha reempaquetat o creat manualment, on el fotograma visible és una finestra sobre una imatge codificada molt més gran, el tipus de fitxer que es comporta de manera estranya quan el retalles o el recodifiques.
El farciment afegeix una quantitat molt petita de dades extres i no canvia la qualitat del que veus. El valor és una informació geomètrica escrita per la màquina i no conté cap dada personal.