Ogg és un format contenidor obert de la Xiph.Org Foundation, una entitat sense ànim de lucre que crea tecnologia multimèdia lliure de royalties. Un fitxer que acaba en .ogg gairebé sempre és un Ogg que porta Vorbis, un còdec d’àudio amb pèrdua dissenyat com a alternativa lliure de patents a l’MP3, de manera que la gent sol dir Ogg Vorbis i referir-se al conjunt. Trobaràs aquests fitxers en programari de codi obert, en bandes sonores de jocs, en arxius de llengua i pronunciació i en llocs web que no volien llicenciar res només per allotjar àudio.
Un contenidor amb un còdec a dins
Ogg per si mateix no comprimeix res. És un embolcall que talla un flux multimèdia en pàgines, cadascuna amb un checksum i un marcador de posició, perquè un reproductor pugui verificar les dades, saltar a un punt al mig i fins i tot seguir una emissió en directe que no té final. Diversos fluxos es poden entrelligar en un sol fitxer, que és com l’àudio i el vídeo viatgen junts. A més de Vorbis, Ogg pot contenir Opus, FLAC, Speex i el còdec de vídeo Theora, per això Xiph recomana l’extensió .oga per a àudio Ogg que no és Vorbis i .ogv per a vídeo.
Vorbis, el còdec que normalment conté, té pèrdua: converteix blocs curts de l’ona en freqüències i descarta detalls que l’oient probablement no notarà, i el que descarta no es recupera mai. Per naturalesa, té una taxa de bits variable, gasta dades on la música les necessita i redueix en passatges tranquils. També es basa en llibres de codis que cada fitxer porta al seu propi encapçalament, cosa que explica en part per què la seva qualitat es manté bé en comparació amb l’MP3 a la mateixa mida.
Quines metadades conté un fitxer OGG
Vorbis guarda les seves etiquetes en un paquet d’encapçalament dedicat que fa servir els comentaris Vorbis, el mateix esquema que fa servir FLAC. Un comentari Vorbis és simplement un nom de camp, un signe igual i un valor en text pla, cosa que fa que el sistema sigui inusualment flexible: els noms de camp no es limiten a una llista oficial, i el mateix camp pot aparèixer diverses vegades, de manera que una pista acreditada a tres intèrprets només té tres línies ARTIST.
Els noms recomanats cobreixen el que és d’esperar: TITLE, ARTIST, ALBUM, TRACKNUMBER, DATE, GENRE, DESCRIPTION, COMPOSER, PERFORMER, COPYRIGHT, LICENSE, ORGANIZATION, VERSION i ISRC. Dos dels camps estàndard contenen informació personal per disseny i val la pena destacar-los. LOCATION està pensat per al lloc on s’ha fet l’enregistrament, i CONTACT està pensat per indicar com contactar amb la persona o organització que hi ha al darrere, que en la pràctica vol dir una adreça de correu electrònic o un lloc web personal. Cap dels dos s’omple automàticament, però les aplicacions d’enregistrament i de treball de camp sí que els utilitzen.
Més enllà dels noms estàndard, hi trobaràs el que hagi afegit la cadena de programari. ENCODER indica el programa exacte i la versió amb què s’ha creat el fitxer, i també hi pots trobar mesures de replay gain, identificadors que enllacen l’àlbum amb una base de dades de música en línia i un camp COMMENT que pot contenir qualsevol cosa que hagi escrit una persona. La caràtula és atípica aquí: en lloc de tenir una estructura pròpia, s’emmagatzema com una imatge codificada dins d’un camp de comentari. Els fitxers més antics de vegades tenen una etiqueta ID3 enganxada al davant per un etiquetador que no en sabia més. Els reproductors la poden ignorar, però un informe de metadades continuarà mostrant què hi diu.
Quan s'ha d'utilitzar OGG
Ogg Vorbis és una bona opció quan les llicències són importants, quan inclous àudio dins d’un programari o d’un joc o quan simplement vols bona qualitat amb pèrdua sense pagar a ningú. Els navegadors i els reproductors d’escriptori el gestionen bé. El seu punt feble és el maquinari: els equips d’àudio del cotxe, els telèfons més antics i molts reproductors portàtils esperen MP3 o AAC, així que un fitxer que es reprodueix perfectament en un portàtil pot ser invisible al tauler de control d’un cotxe. Dins de la mateixa família Xiph, Opus és ara el còdec recomanat per a feina nova i viatja en les mateixes pàgines Ogg, per això aquests fitxers fan servir l’extensió .opus.