El BMP és el format d’imatge de mapa de bits que Microsoft va integrar a Windows, i forma part del sistema des de les primeres versions amb interfície gràfica; una variant molt semblant va aparèixer a l’OS/2 d’IBM. La idea mai no va ser fer una compressió sofisticada. Un BMP s’assembla molt a un bolcat directe dels píxels que un programa mostraria a la pantalla, embolcallat amb una capçalera curta que explica com llegir-los. Encara et pots trobar fitxers BMP com a icones i recursos dins de programari de Windows, com a sortida de programes de captura simples i com a format intermedi quan un programa passa una imatge a un altre.
Com emmagatzema una BMP la seva imatge
Gairebé sempre sense comprimir. El fitxer comença amb una capçalera petita que conté les dues lletres BM, la mida del fitxer i la posició on comencen els píxels, i després una segona capçalera que descriu la imatge en si: amplada, alçada, profunditat de bits i com s’organitzen els colors. Després hi ha una paleta opcional i, a continuació, la matriu de píxels, un valor per píxel sense eliminar-ne cap.
Hi ha dos detalls peculiars que sorprenen. Les files s’emmagatzemen normalment de baix a dalt, de manera que els primers píxels del fitxer són el cantó inferior esquerre de la imatge, i cada fila s’omple fins a un múltiple de quatre bytes. Les profunditats de bits van d’1 bit, que significa dos colors, passant per paletes de 4 i 8 bits, fins als 16, 24 i 32 bits de color complet. Hi ha una compressió per longitud de cursa per als modes de 4 i 8 bits, però gairebé no s’utilitza, i el mode de 32 bits pot contenir un canal de transparència alfa, tot i que el programari més antic sovint l’ignora.
Com que no es comprimeix res, la mida és previsible i gran: un BMP de 24 bits ocupa tres bytes per píxel, independentment del contingut de la imatge, de manera que una fotografia que cap en un JPG petit es converteix en molts megabytes. A canvi, el format és trivialment fàcil de llegir i escriure, i és sense pèrdues: no es descarta mai cap detall.
Quines metadades conté una BMP
Molt poca, i això és el més important que cal saber del format. Les metadades són la informació descriptiva que un fitxer conserva sobre si mateix, i el BMP es va dissenyar abans que aquesta idea fos rellevant. No hi ha EXIF, ni IPTC ni XMP en un BMP, de manera que no hi ha cap lloc on desar el model de càmera, el nom del fotògraf, un peu de foto o les coordenades GPS. No té camp d’autor, ni títol ni cap camp de data de cap tipus: l’única data d’un BMP és la que guarda el sistema de fitxers, que és externa al fitxer i canvia quan es copia.
El que pot mostrar un informe prové de les capçaleres, i descriu la imatge en si i no pas la seva història:
- Amplada, alçada i profunditat de bits, i si les files van de baix a dalt o de dalt a baix.
- El mètode de compressió, que normalment és cap.
- Resolució horitzontal i vertical, emmagatzemada com a píxels per metre en lloc dels més habituals punts per polzada.
- Quants colors conté la paleta i quants d’aquests la imatge considera importants.
Hi ha una única nota real sobre privadesa. Les capçaleres ampliades poden adjuntar-hi un perfil de color ICC i permeten que estigui enllaçat en lloc d’incrustat, emmagatzemat com un camí de fitxer a la màquina que va desar la imatge. Aquest camí pot revelar un nom d’usuari o l’estructura de les carpetes d’algú. No és gaire habitual, però si un informe mostra un perfil enllaçat, és un detall real sobre l’ordinador d’una persona dins d’un fitxer que, per la resta, és silenciós.
Quan utilitzar BMP
El BMP té sentit quan la simplicitat és més important que la mida: enviar una imatge a un programa o dispositiu amb un descodificador mínim, treballar dins de programari de Windows que el dona per fet, o passar una imatge entre dues fases d’un procés en què comprimir-la de nou seria un esforç inútil. Com que és sense pèrdues, també és segur tornar-la a desar repetidament sense degradar la imatge.
Per a qualsevol cosa que vulguis desar, enviar o publicar, el PNG és una opció millor. També és sense pèrdues, de manera que els píxels tornen a ser idèntics, però el seu filtratge i compressió solen reduir el fitxer a una fracció de la mida, i pot portar un títol, un autor i un perfil de color. Per a fotografies, JPG o WebP encara seran més petits. Tria BMP de manera deliberada, per un motiu tècnic, i no com a opció per defecte.